dimecres, 12 de juny de 2013

Les fronteres de l'edat

Està clar que la gent, quan es fa gran te més dubtes a l'hora de fer alguna activitat d'aventura, però també està clar que les fronteres ens les fiquem nosaltres mateixos i no l'edat. Aquest cap de setmana passat en vam tenir la prova clara i definitiva, quan vam tenir tres generacions unides en un mateix tram de riu, la iaia, els fills i els nets.

S'ha de dir que la iaia Consuelo, una dona de 77 anys amb moltíssima vitalitat, no va titubejar ni un segon a l'hora d'entrar a l'aigua. Igual que la Clàudia, que amb 5 anyets va portar el control de l'embarcació vigilant que els seus pares no descansessin ni un moment.

la Consuelo muntada en la seva piragüa

El tram escollit va ser de Vinebre a Móra d'Ebre, i les previsions eren de sol, caloreta i molta diversió. per sor o per desgràcia només vam encertar lo de la diversió, ja que el sol va desapareixer tot just vam posar el cul en el caiac.

Vam tenir sort, ja que el riu, a uns 500m3/s, ens va fer avançar ràpid i vam aconseguir arribar abans que ens atrapes la pluja que amenaçava en aparèixer en qualsevol moment.

Va ser una jornada entretinguda i descansada, malgrat el petit naufragi del caiac capitanejat per la Claudia, que va tenir molta sang freda i, tot i que potser s'ho mereixien, no va abandonar la seva tripulació.

tres piragüistes mullats després d'un bany
la Clàudia i la seva tripulació moments després del naufragi
En definitiva, una jornada familiar que ens ha ensenyat que l'edat no ha de ser un obstacle per gaudir de qualsevol activitat, i que els petits naufragis poden ser divertits, però són més recomanables quan fa sol...

Para leer en castellano, click aqui!

divendres, 7 de juny de 2013

L'habitant de la Picossa

Aquest mati he sortit a fer una petita excursió a la Picossa amb un company, una ruta curta, hem pujat pel camí de les cisternes fins a l'estel, on hem fet la paradeta obligatòria per admirar el paisatge. Un cop satisfet el desig contemplatiu, hem continuat fins a la Picossa, on, desprès d'una altra paradeta, també contemplativa, hem continuat fins a penyaroija i hem baixat fins a sant Jeroni per l'anomenada cresta de les cabres.

Bé, però això no és el motiu d'aquesta entrada, el verdader motiu és el de presentar-vos un habitant d'aquestes muntanyes, que, fins ara, no sabia que hi rondés, us estic parlant d'un aufrany (Neophron percnopterus) Se que fa uns mesos hi havien uns camins tallats per seprona a causa d'alguna au que niava, jo pensava que era cosa de les àligues cuabarrada, però en realitat, el causant devia ser l'aufrany.


Un aufrany volant per la Picossa

L'aufrany, nia durant els mesos de març-abril en nius que construeixen amb restes d'animals morts com pèl i ossos també utilitzen alguna branca. És carronyaire, però també s'alimenta d'insectes, petits animals i de deixalles humanes en abocadors.

He de dir que mai n'havia vist cap, i que l'he identificat mitjançant una guia d'ocells (guia d'ocells europa i regió mediterrània, de l'editorial omega) així que, tot i que estic convençut, podria haver-me equivocat amb l'identificació, si és així, segur que algun dels blooguers experts amb el tema que em segueix hem corregirà.

una cabra salvatge a la Picossa, Móra d'Ebre

Un altre habitant que hem pogut veure avui, han sigut un parell de cabres salvatges que ens miraven des de dalt d'una roca mentre pujàvem cap a l'Estel.









Para leer en castellano, click aqui!